Mirades Blaves: pensar la cultura, repensar el present
Fidel al seu esperit transformador, el Festival Portalblau aposta per incorporar espais de pensament crític dins la programació artística. Amb aquesta voluntat va néixer Mirades Blaves, un dels programes propis del festival, que obre un espai de diàleg i reflexió al voltant de qüestions del nostre temps.
Mirades Blaves reuneix veus del pensament, la recerca i la divulgació per abordar temes que interpel·len la societat contemporània: la dignitat humana, la memòria històrica, el paper de les dones en la història, els reptes de la tecnologia o el coneixement científic aplicat a la salut. A través de conferències i converses obertes, el programa convida el públic a escoltar, pensar i compartir mirades diverses sobre el món que habitem.
La programació d’enguany s’obre amb la conversa «La dignitat humana en temps de violència i incertesa», amb el filòsof Francesc Torralba i el poeta i humanista Carles Duarte, que reflexionaran sobre els reptes ètics del present, els drets humans i la responsabilitat col·lectiva en un món marcat per la incertesa.
La historiadora Queralt Solé oferirà la conferència «Les dones durant la Guerra Civil: agents actius», una aproximació al paper de les dones durant el conflicte i a la necessitat de recuperar la seva participació i la seva memòria dins del relat històric.
El debat sobre la relació entre humanitat i tecnologia arribarà amb la conversa «La humanitat i el poder de la tecnologia: paradís o parany?», amb Jordi Pigem i Juan García del Muro, moderats per Ignasi Rifé, que reflexionaran sobre els límits ètics de la tecnologia i el seu impacte en la vida humana.
Finalment, la neuròloga Dra. Yolanda Silva presentarà la conferència «Podem prevenir i tractar l’ictus? Idees clau», centrada en la prevenció, els factors de risc i els avenços en el tractament d’aquesta malaltia.
Amb Mirades Blaves, el Festival Portalblau reforça la seva voluntat d’esdevenir també un espai per al pensament i el debat, on la cultura es comparteix, es qüestiona i s’entén com una eina per mirar el present amb més consciència.