El Celler Espelt és un dels referents vitivinícoles de l’Empordà. Situat a Vilajuïga, al peu de la serra de Rodes i amb vistes al mar, el celler combina tradició i innovació en l’elaboració de vins amb identitat mediterrània. L’aposta per la sostenibilitat, la recuperació de varietats autòctones i el respecte pel paisatge converteixen Espelt en un projecte singular que vincula vinya, territori i cultura. El celler acull tastos, visites i activitats que uneixen patrimoni natural i experiències enoturístiques.

L'espai de la Riba neix a mitjans del segle XX, per cobrir les necessitats del port pesquer al centre del nucli antic. Amb el trasllat del port a la seva ubicació actual i l'aparició del turisme, la Riba passa a convertir-se en un aparcament a primera línia de mar, fins que el 2015 s'inicia la reforma del front marítim del nucli antic, que fa que aquest espai sigui una gran zona per als vianants i un excel·lent escenari on fer-hi accions culturals, com per exemple algunes de les actuacions del festival Portalblau.

La Fundació l’Olivar, ubicada a Ventalló, és un espai dedicat a l’art contemporani en diàleg amb la natura. Creat a partir d’un antic mas envoltat d’oliveres, el centre acull una destacada col·lecció d’escultures a l’aire lliure i projectes expositius que connecten artistes i paisatge. La fundació és també un lloc de residència i creació, que fomenta la investigació artística i les experiències culturals immersives en un entorn únic de l’Empordà.

L'Alfolí de la Sal és un edifici històric construït a finals del segle XVII. Va ser el gran magatzem de sal i d'altres mercaderies que arribaven per mar quan la sal era monopoli reial.  L'Alfolí va ser l'impulsor del creixement econòmic i demogràfic de l'Escala al segle XVIII.  Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, és un important punt d'irradiació cultural, amb sales d'exposicions i concerts i un museu per conèixer la història local.

La plaça està dedicada a Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 1869-1966) coneguda amb el sobrenom de Víctor Català, una de les escriptores catalanes més importants de tots els temps, autora d'obres cabdals com Solitud. A la plaça hi ha algunes cases d'interès, com la Fonda o can Sureda, d'inicis del segle XX.

Davant el mar Mediterrani, en un paratge natural d'excepcional bellesa, descansa el conjunt arqueològic d'Empúries que forma una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya/ MAC.  Un dels escenaris més privilegiats de la nostra història. Porta d’entrada de la cultura grega i romana, Empúries és l’únic jaciment arqueològic de la península Ibèrica, on conviuen les restes d’una ciutat grega amb les restes d’una ciutat romana. 

Un altre dels espais escollit enguany pel festival Portalblau ha estat el Claustre de l'edifici que acull els espais museístics i els serveis de la seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Empúries. Un edifici construït sobre l'antic convent servita de Santa Maria de Gràcia, fundat el 1606 sobre una ermita ja existent i que fou abandonat el 1820 a causa de la desamortització. Les instal·lacions del museu s'ampliaren per poder mostrar les troballes més rellevants que avui formen part de les col·leccions del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Empúries.

La Mar d’en Manassa és un dels racons més preuats del litoral de l'Escala, amb unes vistes úniques i de gran valor natural. Si el dia és clar, es pot veure Empúries i la Badia de Roses (una de les 43 Badies Més Belles del Món). La Mar d’en Manassa és l’espai escollit pel festival Portalblau per realitzar alguns dels concerts.  A la caiguda del sol s’obren les portes al públic: una hora màgica on els colors tenyeixen el paisatge, dibuixant autèntiques obres d’art.

Casa i jardí que Antònia Bartomeu i Baró, de Reus, va donar a l’escriptora Caterina Albert (Víctor Català) en reconeixement a la seva trajectòria literària. Des de 1975, el seu nebot Lluís Albert el va obrir al públic com a Museu-Arxiu Víctor Català. L’edifici, declarat Bé Cultural d’Interès Local, és actualment propietat de l’Ajuntament de l’Escala i ja ha estat rehabilitat i museïtzat, esdevenint un espai de referència cultural que posa en valor el llegat de l’autora.

El Camp de les Aromes és un espai per descobrir. És una immersió en un entorn únic de plantes aromàtiques i medicinals en el cor de l’Empordà. En la visita, els seus responsables, gent compromesa amb la terra, ofereixen al visitant una experiència vivencial, plaent i divertida amb propostes diverses i pensades per a totes les edats. Un passeig sensorial entre les plantes  per poder gaudir de la natura en aquest espai únic.

Durant la primera meitat del segle VI aC, els comerciants grecs originaris de Focea s'establiren sobre un petit promontori estratègicament situat a l'extrem sud del golf de Roses, la Palaia Polis. La ciutat grega d'Empòrion va créixer més tard al sud de l'antiga badia natural, tot esdevenint un enclavament portuari amb un paper clau en el comerç grec a l'occident de la Mediterrània. L'any 218 aC el port emporità és utilitzat com a punt d'entrada a península. 

Entre els segles I aC i II dC, el Fòrum Romà va ser el cor polític, religiós i econòmic de la ciutat, on s’aixecaven els principals edificis públics, com la basílica, la cúria o el temple capitolí. Avui, aquest espai majestuós esdevé l’escenari que acull els concerts de major afluència del Festival Portalblau. Un entorn carregat d’història i simbolisme que, amb la seva força arquitectònica i el seu valor patrimonial, es transforma en un escenari inigualable per viure la música en directe amb una gran capacitat d’acollida.

Situat al carrer Garbí, número 15, és una joia de l'arquitectura popular mediterrània d’estil neoclàssic, amb els característics nínxols rematats amb triangles i emblanquinats de calç. Es va edificar el 1835 i consta d’un atri d’entrada, un segon recinte amb gran densitat de nínxols i un tercer amb quatre panteons. Víctor Català hi fou enterrada el 1966. Aquest conjunt d’arquitectura popular d’estil neoclàssic, Bé Cultural d’Interès Nacional, és únic en la seva categoria a la Costa Brava.

Una construcció majestuosa, de 432 metres de llargada i amb dos mil anys d’història entre les seves roques, aquest moll hel·lenístic recorda als banyistes que aquesta va ser la porta d’entrada i sortida de les civilitzacions grega i romana a la península Ibèrica. Sota l’aigua que l’envolta, encara s'hi conserven velles estructures d’aquest important antic port, bona part del qual va quedar colgat per la terra amb el pas dels segles.

Construïda el 1910, està situada al costat de l'església de Sant Martí d'Empúries i actualment acull la seu de la Fundació Iberia Graeca. La façana principal té un estil que barreja elements de caràcter modernista. La façana lateral i posterior, en canvi, s'obren amb unes galeries rectangulars i amb vitralls al pis superior que recorden l'art decó. 

Està inclòs en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.