L’Alfolí de la Sal acollirà l’exposició Barcelona gitana del fotògraf francès Jacques Léonard (París, 1909-L´Escala, 1995). La mostra, amb una setantena de fotografies, és un excepcional document visual, de gran valor històric i artístic, sobre la vida del col·lectiu gitano barceloní entre les dècades de 1950 i 1970. Jacques Léonard va passar la seva infància i adolescència a París en el sí d’una família burgesa. Durant la seva joventut, va inciar un viatge que el va portar d’Europa a Austràlia, passant per l’Índia i altres països. En tornar al seu país, va treballar com a montador i ajudant de direcció a una quarantena de pel·lícules. A la dècada dels anys cinquanta, es va establir com a fotògraf professional a Barcelona després d’enamorar-se de Rosario Amaya, una gitana de les barraques de Montjuïc que exercia de model per a pintors. Aquesta relació sentimental li va permetre fotografiar al col·lectiu com a veí, sense límits i amb l’objectiu d’explicar amb imatges la realitat dels barris on vivia. Va col·laborar amb publicacions com La Vanguardia, La Gaceta Ilustrada o Revista. La inauguració, a les 20.00h, comptarà amb l’assistència de Jordi Serchs, director de l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, i de Santi Leonard, fill del fotògraf. Així mateix els assistents podran gaudir de l’actuació del grup de rumba catalana Ui Ui Ui, format per Jordi Fornells i David Coll.

L’escriptor Eugeni Casanova participarà a les conferències del Festival Portalblau per presentar el seu llibre Els gitanos catalans de França. Serà el 13 de juliol a l’Alfolí de la Sal. En aquest país europeu existeix un col·lectiu format per desenes de milers de persones que parlen català, i que es defineixen a sí mateixes com a “gitanos catalans”, que s’ha mantingut ignorats durant segles. El seu origen se situa al Principat de Catalunya, sobretot a l’Empordà. Van començar a establir-se al Rosselló arran d’una llei del 1783 de Carles III que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions. Avui, una dotzena de cognoms com Batista, Patrac, Ferrer, Pubill, Cargol o Malla s’escampen per bona part del país fins a la frontera amb Bèlgica en comunitats que han mantingut majoritàriament la llengua i els costums. Parlen un català, que ells anomenen gitano, diferent dels dialectes territorials. Eugeni Casanova és llicenciat en Ciències de la Informació i en Filosofia, i va obtenir el doctorat en Llengua i Literatura Catalanes amb una tesi sobre els gitanos catalans de França, ara revisada i ampliada en aquest volum. Ha publicat una vintena de llibres de recerca periodística, etnografia, sociolingüística, natura i viatges. La conferència comptarà amb la presència de Maria Rubia, presidenta de l’Associació Cultural Nakeramos.   L’activitat és gratuïta. Places limitades. Inscripció és obligatòria en aquest enllaç.

Carles Bosch, director de títols com Balseros (candidata a l’Oscar a la millor pel·lícula documental de 2004), Setembres (2007) o Bicicleta, cullera, poma (Goya a la millor pel·lícula documental de 2011), torna per explicar-nos la història de Petitet (Rumba pa’ti), un documental que es projectarà el 14 de juliol a l’Alfolí de la Sal Petitet és un músic gitano, fill d’un dels ‘palmeros’ del mític Peret, que va prometre a la seva mare moribunda que un dia portaria la rumba catalana a l’escenari d’un gran teatre de Barcelona. Per poder complir la seva promesa, ha de reunir una vintena de músics gitanos -genials però indisciplinats- i aconseguir el miracle que s’entenguin amb … una orquestra simfònica! Petitet (Rumba pa’ti) és la crònica d’una carrera d’obstacles, de vegades dura i sovint divertida, sobre la lluita desigual d’un somiador contra totes les circumstàncies. La crònica de més d’un any d’aventures i desventures que hauria de culminar el dia que Petitet compleixi la seva promesa al Gran Teatre del Liceu … o que fracassi en l’intent. En finalitzar la projecció, a les 23h, hi haurà l’actuació del grup de rumba catalana Rumba-Rumba! Els Amics del Petitet. L’activitat és gratuïta. Places limitades. Inscripció és obligatòria en aquest enllaç  

El Festival Portalblau estrenarà enguany un nou espectacle teatral amb la lectura dramatizada de Lisístrata,  a la ciutat grega del Jaciment d’Empúries, segurament el marc més idoni per a la seva representació. Un espectacular elenc de coneguts artistes catalans formen el repartiment de l’espectacle: Estel Solé, Mercè Martínez, Rosa Boladeras, Agnès Busquets, Marc Martínez, Roger Coma i Iñaki Mur. El guitarrista Jordi Busquets serà l’encarregat de posar música a l’espectacle dirigit per Llàtzer Garcia i adaptat per Estel Solé.   Aquesta lectura de la versió clàssica del text vol divertir-nos alhora que esdevenir mirall de reflexió de la societat actual. Lisístrata, del dramaturg Aristófones, és considerada la primera obra feminista de la literatura clàssica. En clau de comèdia, l’escriptor de l’antiga Grècia descriu la primera vaga sexual de la història que van portar a terme les dones i que va ser representada per primera vegada l’any 441 aC a Atenes.   Els temes que s’hi tracten -les desigualtats de gènere i la recerca de la pau-, són vigents avui en dia. De fet, l’obra ha servit d’inspiració per resoldre diferents conflictes polítics actuals: el 2003, a Libèria, sota la pressió d’una vaga sexual, el Moviment de Dones per a la Pau va acabar amb catorze anys de guerra civil; ell 2009, a Kènia, un grup de dones proposaren també negar-se a fer sexe per aconseguir la reconciliació del president Mwai Kibaki i el primer ministre Raila Odinga;  i el febrer de 2011, a Bèlgica, la senadora socialdemòcrata flamenca Marleen Temmerman, va proposar el mateix davant la impossibilitat dels polítics francòfons i flamencs d’arribar a un pacte, després de vuit mesos sense govern.